És la beguda alcohòlica obtinguda de la destil·lació del ferment de grans de cereal mòlts i envellits en en barrils...
És la beguda alcohòlica obtinguda de la destil·lació del ferment de grans de cereal mòlts i envellits en en barrils de fusta, tradicionalment de roure blanc. La seva graduació calòrica, segons el seu productor, oscil·la entre els 35º a 50º. Aquesta beguda, a Anglaterra i Canadà es coneix com Whisky, mentre que a Irlanda i els Estats Units com Whiskey.
Els whiskies produïts en els diferents països són diferents a causa de les diferències en els mètodes de producció, tipus i característiques dels cereals i principalment a causa del tipus d'aigua emprada per a la seva elaboració. Per exemple el whisky elaborat a Escòcia, conegut com Scotch Whisky, és inimitable pel fet que només escòcia disposa d'aigües de desglaços que provenen de formacions rocoses de granit vermell.
A causa d'aquesta raó, la majoria de les destil·leries es troben en els llocs que s'han instal·lat, atès que l'aigua de què disposen és de desglaços en algun tipus de formació rocosa. Les formacions rocoses americanes van des de Pennsylvania, passant pel sud d'Indiana i fins Kentucky. La segona formació equivalent es troba a Maryland.
Segons el seu origen, el whisky canvia la seva graduació alcohòlica, comptant gran part dels escocesos amb 35º i els irlandesos amb 40º.
L'aportació calòrica mitjana dels whiskies és de 264 kcal, per cada 100 g (aproximadament 100 ml) de beguda.
història
No hi ha registre precís de quan es va destil·lar whisky per primera vegada a Escòcia o Irlanda. La ressenya escrita més antiga que s'ha trobat data de 1494 en la qual s'indicava la proporció de "Vuit pastes de malta per al Sr. John Cor destinats a produir aquavitae". No obstant això, va haver d'haver coneixement previ de la producció de la beguda ja que l'alquimista àrab Albukassen descrivia el procés de destil·lació en les seves escriptures del segle 10.
El terme utilitzat per a descriure la destil·lació va ser el Latin que deia aquavitae, en anglès water of life. Els Escocesos i els Irlandesos van traduir literalment el terme al vocabulari Celta com uisgebeatha, el qual va ser abreujat amb l'ús a 'whisky'.
En els inicis, tots els muntanyencs produïen la seva pròpia destil·lació, sent els seus resultats whiskies aspres i durs, que només els Caledonios sabien apreciar. La destil·lació comercial per a exportació data de 1814 quan es van imposar impostos interns i es van prohibir les destil·leries de menys capacitat als 500 galons. El consum era molt localista tant per Escocesos com per Irlandesos.
El principal contribuent a la popularitat del whisky va ser Robert Stein, qui va inventar una columna de destil·lació de funcionament continu. En 1832 aquest invent va ser patentat per Aeneas Coffey amb algunes millores. Aquestes millores van permetre la destil·lació contínua amb qualitats més fines i suaus de les que es produïen fins aleshores. Encara avui, les columnes són conegudes com van ser patentades o com columnes Coffey, i són les que caracteritzen a tots els Whiskies Escocesos (Scotch) pel seu sabor suau, amb cos i amb un cert fumat a la malta.
Descripció bàsica del procés d'elaboració
El procés comença amb la neteja de l'ordi, on la despulla de totes les seves impureses i de la pols, després és amarada amb aigua deixant que germini durant 12 a 15 dies.
D'allí és portada als forns per al seu assecat, aquesta operació es fa amb el propòsit que l'ordi adquireixi gust a fum, el que s'obté emprant una classe de carbó vegetal anomenada torba. Després la malta és mòlta, barrejada amb aigua calenta i abocada a una cisterna on els sucres solubles es converteixen en most que es retiren per a la seva fermentació. El most és refredat i col·locat en bótes grans on es deixa fermentar amb llevat, transformant-se en un líquid de baix contingut alcohòlic anomenat "wash".
Històricament el "wash" es destil·lava dues vegades en alambins de coure, de la primera obtenint un líquid anomenat "low wine" que trasllat segona destil·lada produïa aiguardent. Un cop envellit, la concentració alcohòlica del líquid es reduïa afegint aigua destil·lada, per després filtrar-la i embotellar.
Tipus de whisky
Les destil·leries escoceses de malta fan whisky emprant exclusivament ordi, i la destil·lació es realitza en alambins clàssics de dimensions variables però normalment petits, amb la qual cosa s'obté un producte de sabor intens de gran complexitat i diversitat. Les destil·leries de gra fan servir sobretot cereals d'ordi i civada per a la seva destil·lació en destil·ladors continus, el que produeix un licor de sabor suau.
La major part del whisky de malta escocès es fa servir per a la fabricació de whisky escocès combinat. El whiskey irlandès és més suau, sedós i rodó que l'escocès. El whiskey dels Estats Units es caracteritza pel fet que els diferents obtinguts el camp de sègol, el blat de moro (el terme bourbon s'aplica al whisky de blat de moro sense barreja), l'ordi i, ocasionalment, el blat, així com pel fort aroma de vainilla que adquireix el whiskey durant la seva maduració en barrils de roure nou cremats.
Siganos